Sant Roc 2007

Aquí vos pos es llibret de festes de Sant Roc.  Així com vagin fent-se les diferents activitats i vagi tenit foros, les posaré per aquí.

 

 

 

 

 

 Sebastià A. Verger

D. V. 

[@more@]

 

 

 Portada: “Cisterna des Moli d’En Parra, data de l’any 1782, s’Alqeria Blanca”.
Foto: Guillem Bonet i Vidal

 

Sal·lutació 

Benvolguts curiablanqueres i curiablanquers i tots els que i arribau de llocs llunyans per compartir aquests dies d’estiu que inclouen les nostres festes  més populars. És un vertader plaer poder compartir amb tots els que els vengui de gust, aquests dies que realment no sabria expressar quin és l’encant especial que els envolta, però pareix com si entre tots entràssim dins un núvol de màgia allà on petits, grans i més grans, es donassin les circumstàncies per gaudir uns dels altres, i de tot el que tenim a l’abast. Ja sé que no és tot color de rosa, que les vides de tots estan plenes d’espines i roses, i a vegades pareix que es deixen notar més les punxades que ens dóna la vida, que no el perfum de tots els béns que tenim a mà i que no valoram prou, per això és necessària de tant en tant una relexió que encara que només sigui en la mirada sapiguem inclinar la balança a lo més positiu. Som un poblet petit, entranyable,  que servim de pas a molts de vianants, crec que és un goig pels que passen  fer-hi també una aturada. És ben rellevant les moltes de persones que ja han fet  el seu lloc d’estada entre nosaltres, també a elles els desig de tot cor, que siguin ben arribades.Per mi la festa de San Roc és un punt d’aturada dins el que és la rutina diària, és el motiu per sortir de casa, és l’ocasió per trobar-nos amb persones potser una vegada a l’any. Per tant de tots nosaltres depèn que sapiguem aportar la nostra il·lusió, la nostra part optimista i una pau contagiosa on intentem estar alegres tots plegats.Tenc un record molt emotiu per les persones que no poden sortir de ca seva, per les que sofreixen qualsevol tipus de malaltia  o simplement per les que no els ve de gust anar a festa, per totes elles una forta i sincera abraçada.També un record molt sincer,  pels que aquest any ja no celebren San Roc entre nosaltres. I…, deixau-me, que com a primer any que m’heu donat la possibilitat de dirigir-me  a vosaltres, vos manifesti molt especialment la presència que sent del meu pare dintre meu, que estic segura que d’allà on és, ell amb el seu somriure m’envia la força i l’empenta que necessit per tirar endavant i fer camí.Que per tots siguin unes festes ben alegres, i que ens serveixin per donar  més solemnitat si cap, a totes les que han de venir.Molts d’anys.                                                                           
Catalina Rigo
Regidora i delegada del batle a S’Alqueria Blanca
San Roc 2007

 

 EL NOM DE LES NOSTRES CASES
Cercant notícies i noms de cases actuals i antigues de les nostres places i carrers.
  La nostra Alqueria, baix del massís de l’extrem meridional de la Serra de
Llevant, i al redòs de Sa Penya Bosca, Es Puig Gros i el Puig de Consolació, tenint
el mar per catifa, s’aixeca senzilla i al mateix temps esplendorosa: S’Alqueria
Blanca.
  Conèixer la història  de cada poble o llogaret, es fa imprescindible, així
com entendre la manera de ser dels seus habitants. La tasca que m’he imposat es
conèixer les nostres cases, noms actuals i també recordar els noms antics.
  El dia de Sant Silvestre i Santa Coloma, el rei en Jaume d’Aragó l’any
1229, va conquerir Mallorca, entrant triomfant a la Ciutat de Mallorca. Poc temps
després, sotmesa tota l’illa, ordenà tot el territori, donant una porció de terrenys
als prohoms que li havien ajudat a la Conquista.
  El comte Nuno Sanç, rebé la vasta Alqueria Blanca del terme de Santanyí,
entre altres béns; dins l’Alqueria ha quedat ben arrelat entre els curiablanquers, el
nom d’es Contés. Ben prest aquests terrenys els donaren als habitants d’aquesta
zona que s’havien establert a petites porcions de terra perquè hi poguessin ediicar
una casa encara que fos rústic, conrear les terres, pasturar els animals, pagant
unes petites rendes o alous, com deien en aquells temps.
  Posat aquest exemple ja trobam la vasta Alqueria es dividia; l’any 1236,
Nicolau Pons tenia una extensió gran de terreny, l’any 1259 va establir part del
Rafal Contés a Pere Caldés; no és la meva intenció de fer estudis d’aquell temps,
però serveix per recordar alguns noms que veurem amb aquesta recerca.
  Aquesta tasca no és més que amor al nostre poble, coneixent algunes
arrels bens nostres.
  Així com va anar passant el temps, es va anar poblant i fent-hi cases ací
i enllà, l’any 1527 en força d’un testament del 18 de maig, irmant per Don Joan
Danús, Ciutadà de Mallorca i Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Era propietari
de quatre possessions dins el terme de Santanyí, entre les quals estava la Punta
de Porto Petro; es dedueix que s’Alqueria ja devia estar molt dividida(1) i s’hi
començava a veure una població més moguda, on trobam noms de compres i vendes
de inques amb noms que són noms propis i cognoms, alguns ja desapareguts;
en citarem alguns: Bramona, Bet, Bonet, Bover, Bruguera, Albert, Alegret, Carles,
Calders, Cardell, Danús, Estelrich, Frare, General, Jordi, Lampaias, Maimó,
Marquès, Mercader, Pons, Petró, Roca, Rigo, Rafel, Reina, Roig, Riera, Timoner,
Torrent, Valens, Vicens, Vila, Vidal, i molts d’altres que podríem anomenar (2).
  Ja en el segle XIII, està documentat un nucli de població, es Pou del Rei,
un molí fariner de vent damunt un puig, amb tots els seus ormeigs, que diuen que
és el molí documentat més antic de Mallorca (3).
  Devers l’any 1700, és quan va prendre força S’Alqueria, disminuït el
perill de corsaris (4).
  L’Arxiduc Lluís Salvador, en la seva visita a S’Alqueria que prenia cura de
tots els detalls, diu que té una població censada de 883 veïnats i 112cases a prop
de l’església, amb torre de defensa (5). La tradició ens ha deixat el nom Torre de
Can Corraler, de Can Timoner, de Can Barres, de Son Rossinyol i a més un Fortí.
  Amb aquest panorama presentat, començaré a fer lo que serà l’espigolada
de l’any 2007. Traçat del poble, és a dir un plànol, com a poble no existeix, però
la intuïció ens diu, i vist el fet de la visita de l’Arxiduc, totes les cases a prop de
l’església, i degut que l’Alqueria era una conluència de camins, no carreteres com
ara, alguns sols camí de ferradura; confrontava, el camí del Castell de Santueri,
probablement el camí de Pouet, el camí de Porto Colom, camí de Porto Petro,
Mondragó, camí de Calonge, camí del Pou del Rei i Sa Galera (6).
  Em fa pensar que el primer carrer de què tenim memòria seria el que no
passa, que hi ha darrera l’església on hi havia quatre cases.
  Mirant bé la part antiga, veurem que totes les cases tenen el traçat dels
camins, com el carrer Miguel de Cervantes, que seria el de Santueri o des Pouet,
el carrer Ramon Llull, seria el del Pou del Rei o de sa Galera.
  Per la festa de Sant Roc, vull aproitar la benevolència d’alguns
curiablanquers-res, dones i homes, de la meva edat, per fer l’espigolada, fent
ballar la memòria recordant el nom de les cases actuals i les que han canviat de
nom antic en lo possible.
  El nom d’Alqueria signiica cases de fora de la vila, així recordareu alguns
noms desapareguts, dins el carrer Ramon Llull, dues casetes desaparegudes, Ca
Madó Lluïsa Goieta, una altra aferrada a Son Llorenç, la va comprar l’amo En
Francesc de Son Llorenç per fer-hi una porxada per quan venia de Son Llorenç poder
guardar el bestiar i el carretó (8). Una altra casa també comprada per l’amo En
Francesc és Can Garerany que estava darrera, i hi entraven per un pas, lo que ara
és una cotxeria, a la plaça de General Franco, Can Xoxa, que ara ocupa una casa
nova, es pati de Can Corraler, que ara ha quedat descobert.
 
  El solar que ocupa Can Tomeu, cantó amb el carrer de Ses Palmeres, on hi
havia dues casetes que els hi deien Can Vellana, de la plaça de Sant Josep, amb
la reforma  va quedar molt endarrera, Es Racó. Aquest treball pareix la repetició
de l’espigolada de l’any 2001, però la idea és una altra. Vull recordar moltes de
les cases que ja vaig dir, a més de recordar les mateixes amb el nom en sortiran
d’altres dins el mateix recorregut.
  Segons el conjunt de carrers, lo més antic pareix Sa Placeta de Ses
Rocasses, amb tots els seus racons, i el carreró que hi havia darrera l’església,
amb quatre cases, que hi havia, part antiga serà, carrer Ramon Llull, Es Pouet avui
Miguel de Cervantes, plaça General Franco, Plaça de Sant Josep, sense voler
llevar gens d’antigor, al carrer dels Molins, carrer de Porto Petro ara carrer de Sant
Roc, carrer de Sa Quintana o carrer de Sa Torre, si voleu tots molt antics.
sa Placeta de ses Rocasses
  Feta aquesta suggerència, partirem per la memòria de sa Placeta de
Ses Rocasses. Té una singularitat pròpia, encantadora, s’hi ha de caminar sense
pressa, el cos vos ho agrairà, mirant el conjunt, recordar que el nom li ve de
roques, el mateix nom ho indica, també pensar què era abans de estar asfaltada,
l’església assentada damunt les roques, tot eren roques, formant bassiots els dies
de pluja, com també l’aigua servida que tiraven els veïnats.
 
  Amb aquests detalls fa que mos haguem d’entretenir a mirar més els
detalls, les cases totes del mateix gust i el traçat, que tot té el seu primor.
  Recordarem que ha servit moltes vegades per actes d’entreteniment del
poble, com pugui ser una vetllada de glosadors, una comèdia o una verbena, i
recordar quan passava la processó, lo que deien processó curta que entrava pel
portal dels homes.
  Començarem per la casa Nº1, S’Ombra; ha agafat aquest nom per estar
a l’ombra de l’església, com totes les casetes d’aquest carrer que no passava
(9). Abans Cas Ferrer Coix, estava girada cap a l’església com totes les d’aquest
carrer que no passava.
Nº2. Can Llucia. Abans Ca l’amo en Tomeu des Molí. L’amo en Tomeu Llucia, tenia
una botiga i carnisseria, també una temporada tengueren s’estanc.
Nº3. Can Tomeu Llucia, casa moderna, no fa molt era un solar.
Nº4. Son Durí. Ca l’amo en Pere Rigo de Son Durí, casa reformada no fa molt
temps.
Ve una casa sense enumerar, Ca Ses Forasteres, eren dues germanes, varen
emigrar a Llucmajor.
Nº5. Can Manuel Fideuer, feia d’escolà, ara casa dedicada a plànols per a la
construcció.
Nº6. Can Xiscos, abans Can Pota.
Nº7. Ca Madó Bet des Forn.
Nº8. Ca sa Viuda d’en Rafel Ramon.
Nº9. Són dues cases, Can Joan Petit, Can Fideuer, abans Can Bossa. S’altra casa,
Ca na Miquela Barres, cases en runes, hi havia una torre de defensa.
Acaba sa placeta amb una porta de Caixa d’Estalvis Sa Nostra, on abans es
Ferrer Tribunal hi tenia la ferreria.
Nota: La meva intenció, de primer he de dir que es tracta d’una recordança, no
és un conjunt històric, sols recordar noms oblidats; així doncs vull seguir. Acabada
aquesta simpàtica placeta, agafarem el cap del il i veurem la Plaça General
Franco.
Plaça General Franco, abans de sant Josep
  Aquesta plaça, que forma part del traçat antic, és l’arribada del camí
que venia des de Santanyí; començava que pareix un carrer i es va eixamplant
ins arribar a l’església. No es gens arriscat dir que pel temps ha estat un lloc de
tradició festiva, encara que la plaça de Sant Josep hagi estat i és avui en dia,
degut al tragí, més festiva.
 
  Però aquesta plaça de què repassam els seus noms ha estat escenari de
moltes festes. Quan jo era nin, que tenia cinc o sis anys, que tenc record devers
l’any 1927 o 1928, es va fer la festa de l’Arbre, es varen plantar dos o tres arbres
al lloc on ara hi ha les palmeres, no varen ser de molta durada; consultant gent
major que jo, i se’n recorden molt bé, després feren molta festa. Llavonces, anàrem
a Santanyí i feren la mateixa festa plantant arbres a la plaça i  feren la festa de
l’Arbre.
  Altres festes en aquesta plaça; el ball dels quintos amb músics del poble,
en aquesta ocasió en el forn feien uns pastissos que els deien “rollets”, que anaven
enilats amb un il, feien uns manats que els fadrins regalaven a les al·lotes. Per
Sant Roc, hi feien un Ball, i el saig encantava les primeres ballades. L’any que
inauguraren la llum elèctrica, a més del ball feren molts de focs d’artiici incloses
les rodelles; més modernament, l’any 1983, varen fer l’esceniicació dels Reis.
Avui fer-hi festes es quasi impossible, degut al trànsit rodat, així mateix per la
festa dels Reis, hi fan el repartiment de joguines als nins amb gran participació de
públic, lo mateix el fogueró de Sant Antoni, per fer la torrada.
  Anem ara a recordar el nom de les cases:
Nº1. Can Parra, amb el seu pati, cisterna porxada i altres auberjons
Nº. Després ve una petita sortida de Can Vellana, Ca l’amo en Sebastià Vellana;
aquesta casa no tenia sortida al carrer, teniu un passatge, per darrera Cas Perillo,
i Ca Madó Biela.
Nº2. Cas Perillo, conserva el nom; hi ha posat un negoci.
Nº3. Ca Na Biela, n’hi havia que li deien des Tren, ara Can Canova.
Nº4. Can Tomeu, carnisseria, abans hi havia dues casetes que les deien Can
Vellana.
Nº5 Can Xoxa. Ca Madó Margalida Vellana, varen tenir un cafè després botiga de
vendre; també varen tenir una recepció de l’agència. Ara ca na Juanita Vallbona,
àlies des Forn.
Nº6. Ca l’amo en Toni Ramon, abans Ca l’amo en Nadal Blanca, ara Can Joan
Bet.
Nº7. Cafè Can Marc, l’amo en Marc de s’Aljub, abans de la reforma hi havia una
ferreria, davallaven amb uns escalons, li deien Can Pere de s’Aljub. Varen tenir sa
posada de S’Exclusiva.
Nº8. Oicina del Banc de Bilbao. Devers l’any 1935 hi havia un cafè que li deien
Can Brunet, després hi va haver una agència de Can Xina. Diu la tradició que
antigament hi havia un fortí.
Nº9. Una casa nova amb cotxeria, de Can Eulari,
Nº10-11. Ca l’amo en Toni des Forn, de la família Rigo. Forn molt antic se n’han
duites moltes reformes, es dediquen a Forn de pa i pastisseria, en temps passat
repartien el pa per les cases.
Nº11-11A-11B. Ca l’amo en Cosme des Forn. Feia d’ebanista, tenia molt bona
mà. Damunt la casa hi ha un pis on hi va viure Don Antoni Nebot, un vicari
porrerenc. El dia del Ram, quan predicava els dotze sermons, li va arribar la
notícia de que s’havia d’incorporar al servici militar degut a la guerra del Marroc.
El seu pare, des de Porreres, va venir a cercar-lo amb un carretó. Més tard en
aquest pis hi va haver una escola de nines.
Nº12. Ca l’amo en Sebastià Vicens. Es Ferrer Tribunal, ara la Caixa de Pensions
Sa Nostra.
Nº13. Es Bar Restaurant Nut. Abans Can Balutxo, més endarrera Can Joan Sans.
Nº14. Ca l’amo en Tià Bet; hi havia un cafè on hi feien, abans del butano, foc a
una xemeneia (10), ara Colmado Rigo, Can Miquel Gató.
Nº15-16-17. Carrer que no passa.
Ca l’amo en Toni Sabater, ara Can Canova.
Ca Madò Apol·lònia Gran.
Ca l’amo en Toni Ramon Vell ara Cas Cabrer.
Nº18. Ca l’amo en Sebastià “Fuster” perquè feien de fusters, tenien un estanc, ara
Can Llorenç Gra: Llorenç Rigo Vicens.
Nº19. Ca l’amo en Sebastià “Fuster”, també Can Tomeu Fuster, no feia de fuster
però en sabia, nomia Bartomeu Rigo Rotger, va fer d’escolà molts d’anys.
Nº20. Casa reformada, era Can Xoxa, tenien un cafè; fou l’estació de l’exclusiva,
quan l’any 1927 es va posar transport diari.
Nº21. Can Corraler, casa molt antiga, hi havia una torre de defensa; l’escriptura
està en llatí; en conserven un fragment dins un quadre.
Nº22. Casa junt a Can Corraler, Can Llorenç Barres i Madò Miquela Barres, de
cognom Llorenç Rigo, tenien dos ills. Varen emigrar a Amèrica. En Llorenç va ser
metge, en Joan Sito policia.
Nº23. Casa antiga molt endins del carrer. Can Guiem Bet.
Nº24. Ca Na Maria de Sa Punta, està reformada, estava més endins. Ara Can
Andreu de Sa Punta.
Nº25. Ca l’amo en Sebastià Rigo, àlies Parra, tenia una botiga, ara Can Pep
Fideuer.
Nº26. Can Carles, el nom més antic. Ca l’amo en Guiem Carles.
  Tots els veïns d’aquesta plaça, veuran amb just el propòsit de fer aquesta
recerca de noms, alguns desapareguts, però romandran dins la memòria d’un
temps gloriós de la nostra història.
Plaça de sant Josep
  Repassarem ara aquesta plaça, el centre del poble: un grup de cases
antigues o renovades, la parròquia majestuosa, una bona escalinata d’on es
divisa tota la plaça que ha tengut diversos noms populars: “la plaça dels arbres”,
tots desapareguts, després s’hi sembraren els pins, que s’han fet molt bons, que
conviden a prendre la fresca a la seva ombra. Altre nom, maldament no tengués
molt de seguiment, és el de “plaça dels porcs”, on s’hi pesaven els porcs, tres pals
i una palanca a on posaven la romana fent palanca alçaven el porc; parlant amb
un curiablanquer, molt bé em deia lo ben alerta que estaven els amos mirant la
caiguda de la romana.
  D’aquesta plaça direm que ha estat ben bullosa. S’hi han fet moltes
vegades els Reis, comèdies de tota mena, comèdies costumbristes mallorquines per
aicionats del poble, per exemple: “En Llorenç mal cassadís”, “Na Gertrudis du els
calçons”, “Sa Madona du es maneig”. Més modernament per la festa de San Roc
s’hi fa la revetlla i altres entreteniments, també comèdies de comediants venguts
d’altres indrets. El dia de Sant Roc després de la Missa Major, amb gran animació,
s’hi fa una berenada on hi participa tot el poble presidit per les autoritats.
  Des de no fa molt de temps, els dimarts s’hi fa un mercat de verdures,
fruita i molta varietat de gènere.
  Altres coses podríem dir, que molts se’n recordaran, però anem ara a
recordar el nom de les cases.
Nom de les cases:
Nº1 i 2. Son Pons, Ca l’amo en Miquel, i l’amo en Sebastià Pons. Casa Moderna
aixecada damunt un solar que estava envoltat de paret de pedra amb terra de
call vernell, a redols pareixia tàpia, per damunt hi creixien herbes; el dia de Sant
Antoni, el temps de les beneïdes molts de joves s’hi asseien damunt.
  Ve després la Placeta des Cup, la numeració forma part de la plaça
de Sant Josep. Alguns curiablanquers que sempre tenen acudits li han posat sa
“placeta des quesito” per la forma triangular.
Nº5 Sa Rectoria. Esbucada i reconstruïda damunt l’antiga que havia estat
reformada, per un desnivell que tenia, ja feta damunt una altra més antiga que diu
la tradició que formava part del corral de Ca S’Escolà que donaren a l’església
per aquest i. Quan es feu l’inventari dels béns de l’església de l’any 1906. Bolletí
del Bisbat, diu: “Domus Vicarialis cum horto adjunto”; vol dir que la Rectoria tenia
un hortet.
Nº6. Sa Tancassa, abans sa posada de Sa Tancassa, abans li deien Son Ramon,
també n’hi havia que li deien de n’Antiga, per estar emparentats.
Nº7. Can Bielot, també Ca Sa Madona de Consolació, Francisca Caldentey Antic,
casada amb en Sebastià Bonet Estelrich +. Estaren a Consolació de donats 18
anys, família que ha tancat la dinastia de Donats de Consolació.
Nº8. Son Ramon, abans Can Bielot.
Nº9. Es Racó, casa nova; abans de la reforma Es Racó estava molt més endins.
Just a la porta d’entrada hi tenien una escaleta, on hi havia una barberia.
Nº10. Can Reieta, nom molt antic, ara es dedica a exposició. És una galeria d’art
sols d’exposicions.
Nº11. Can Rafel Estelrich, obra nova, abans Can Reieta, en els baixos hi ha un
negoci de compra i venda de inques (llogada).
Nº12 Ca Na Maria Estelrich Cifre, àlies Bernadina, casa reformada i engrandida,
abans Ca l’amo Andreu Reieta.
Nº13 i 14. Can Barres. Casa senyorial; forma part de l’antigor de l’Alqueria, amb
la torre de defensa; diuen els historiadors que la construcció data de l’any 1586.
Més tard tengué una reforma. Pertany a la família Rigo, els propietaris de Can
Barres. Seria de la família dels germans Onofre i Jaume Rigo (11).
Nº15-16-17 i 18. Pallars, païsses i porxades de Can Barres, ara convertit en cases
i pisos.
Nº19. Cas Cabo Rigo, nom que ha perdurat de quan aquest feia el servici militar;
d’oici picapedrer.
Nº20. Es Bar Nou, abans Na Xot, abans Ca l’amo en Llorenç caminer, de cognom
Vicens. Tenia botiga, també es dedicava al comerç de fruits secs.
Nº21. Can Blanca. Tenia una sortida per darrera, al passadís que va a Sa Placeta
de Ses Rocasses.
Nº22. Sa Granja Pons, de la família Pons de Can Xorret.
Nº23. Can Sabater, casa que té sortida per darrera; en aquesta casa hi va haver
el Sindicat, hi havia una botiga, no va ser de molta durada. Damunt, un despatx,
abans una barberia.
Nº24. El local, nom reconegut des de sempre. Alçat damunt un solar propietat de
l’església, comprat al prevere Don Rafel Rigo Vicens, de Can Sabater d’Aval, per
pocs diners pagats en sugragis (12). Aquest local d’Acció Catòlica ha donat molt
bon fruit a favor del poble.
Nº25. Església Parroquial.
La Parròquia ediicada damunt un solar de la capella vella; per engrandir-la
compraren un bocí de terreny a Pere Pons, a Gustí i una altra parcel·la a Joan
Rigo, i hi havia un pas que l’església quedaria lliure de veïnats.
  No estic preparat per fer una descripció de l’església, sols diré que és
d’estil Renaixentista Toscà, en forma de creu llatina amb una gran cúpula ben
adornada, admiració dels que la visiten; també conté una capella fonda, que li
diuen el Roser, i té dos campanars.
  Acabada aquesta referència de la Plaça de Sant Josep, falten algunes
notícies referents a l’església. A la mort del Bisbe Don Rafel Manso, per la
benevolència i l’amor que tenia a l’Alqueria Blanca, fundador de la vicaria i
nomenat el primer Vicari D. Gabriel Mora, en el testament deixa 100 lliures
mallorquines per fer objectes piadosos, sota el criteri del vicari, i va fer fer les
calaixeres, per guardar els ornaments i altres objectes de culte. Diu la tradició que
el fuster les va fer dins la mateixa sacristia, està feta en tres cossos, és una obra
d’art, i bon material, amb una llargària de vint pams.
  Parlant de donacions direm que el Bisbe Don Miquel Salvà Munar, en
1853, va regalar un Calze de plata (14).
Carrer de Ramon Llull
  Anteriorment Carrer Major, l’any 1888 se va canviar el nom; va costar al
poble canvar, jo encara he conegut gent que li deia es Carrer Major; pareix que
forma part del traçat antic.
  Aquest carrer ha estat l’escenari de moltes processons que donaven la
volta per davant Son Rossinyol, Ca l’amo en Simón Marranxa, dant la volta ins
a Ca Ses Monges, en aquest temps era un descampat, el dia del Corpus havien
escampat mata, murta i arbocera, que són plantes que encara que les trepitgin
fan la mateixa bona olor. A més a més, totes les cases treien els cossiols, fúcsies
i hortènsies, pel Corpus. Altres processons llargues: Dijous i Divendres Sants, les
cases obertes, canalobres de llautó i llumeneres enceses, el poble amb ciris encesos,
dins un silenci profund sols interromput pel càntic del “Miserere”, i el poble cantant
“Per nostra Passió Sagrada”; amb el poc renou que hi havia resplendia per tots
aquells contorns que encara que fos una cosa molt severa, se revestia d’una unció
espiritual que la feia una celebració simpàtica i alegre.
  Aquest carrer és molt irregular, amb els ses enfonys; forma part del traçat
antic, almanco les primeres cases; comença amb part de lo que era Cas Amitgers
de Can Barres (15).
Nº4. Ca na Lossa, nom que va dur la madona, que era de Campos, i hi va haver
una escola de nines; ara està en reforma.
Nº6. Es forn de Can Terrassa, forn i casa reformada, abans hi havia una altre forn,
més endins, que li deien Can Rafel Petit.
Nº8. Can Galerí.
Nº10. Ca Madò Llucia, donà nom als Llucies actuals; el seu home feia de
mercader.
Nº12. Can Fortunat, ara Can Blai; també dins aquest carrer que no passa hi ha
Ca l’amo en Tomeu Marranxa.
Altres enfonys i porxades de Can Barres.
Nº14. Casa nova: Es Serral, abans una caseta molt antiga, Ca Madò Lluïsa
Goieta, Lluïsa Rigo Pons.
Nº16. Ca Mestre Biel, casa molt antiga. El Dijous Sant, en passar la processó hi
sortia La Verònica.
Nº18. Can Beato, casa molt antiga, renovada. En unes excavacions trobaren
indicis d’enterraments molt llunyans.
Nº30. Ca l’amo en Pep Fideuer, eren dues cases, feia de fuster, també tenien una
premsa per fer ideus.
Nº32. Can Carraixet Vell, aquestes dues cases no estan alineades al carrer, fan
una entrada, on tenen porxades i altres corralets, davant Can Carreixet hi ha
habilitat un apartament.
Nº34. Can Salvador Marranxa, té un pis que li diuen s’escaleta; quan vivien al
camp, li deien Sa Possada.
Nº36. Son Rossinyol, antiga possessió, és la mateixa casa; quan la compraren els
Bonet i Rigo i Pons i Rigo de Can Marranxa, va ser engrandida; té una entrada
pel corral.
Nº38. Son Rossinyol, havia estat molt de temps escola de nines i després de
nins.
Nº40. Can Jaume Marranxa, Jaume Bonet i Pons. Casa nova. Ara Ca Na
Sebastiana de Can Sabater, Sebastiana Rigo Bonet.
Números impars:
Nº1. Despatx del forn i pastisseria Can Terrassa. Té una sortida davant Ca Madò
Bet des forn.
Nº3. Ca l’amo Andreu Blonquet.
Nº5. Ca els  Amitgers, abans Ses Cases Noves; va servir d’habitatge a les monges
quan feien el convent.
Nº7. Son Llorenç, casa que ha estat reformada, a principi del segle passat, l’amo
en Francesc de Son Llorenç, va comprar una caseta petita que hi havia allà on
ara hi ha el menjador per quan venia de Son Llorenç tenir on guardar el bestiar
i el carretó; la va reformar i a tenir cura de posar-hi l’any 1917; també l’amo en
Francesc va comprar unes cases que hi havia just darrera, on entraven el passatge
que no passava; li deien Can Gererany, va ser un motiu per poder engrandir la
casa (16).
  Venen després unes botigues i porxades que són de Can Beato. En el
cantó que dóna al Carrer Son Rossinyol, s’hi ha aixecat una nova casa, té la
façana al Carrer Son Rossinyol, segueixen un solar i la darrera casa.
Nº17. Ca Na Catalina Beata, abans ca sa viuda Madò Catalina Beata, abans
Ca l’amo en Jaume Carles. També n’hi ha que li diuen Can Jaume Llucia, Jaume
Rigo Rigo.
  Aquí donarem per acabada l’espigolada d’enguany. Si Déu ho vol
seguirem altres carrers, sempre començant per l’antigor, esper que sigui de gust i
que els curiablanquers-eres em sabran ajudar com sempre ho han fet.
  Serà respectar aquesta cultura popular, senzilla però ben viva, que ha
arribat ins als vostres dies i que ara, llevada aquesta cortina de davant la inestra,
hem vist els noms més populars d’aquestes tres emblemàtiques places i aquest
antic carrer del camí des Pou del Rei, encara que quedin més coses que poder dir,
però farem un esforç per endinsar-nos en tots els carrers amb els seus noms, i dur
el penó ben alat, com antigament a les processons.
 
  La tasca que vull fer és d’amor al meu poble, sempre amb un sentiment
patriòtic, en que la it encara es vegi llunyana
  Visca Sant Roc i per molts d’anys!!!!
  Estiu 2007
  Guillem Bonet i Vidal
 
 DissABtE 4 D’AGost
A les 16:00 h
Hi haurà la prova de pesca per a pitufos, infantils i juvenils. Sortida a les 16 hores
i arribada a les 20 hores. (Al Bar Nou)
DiumEnGE 5 D’AGost
Prova de grumeig, roquer i volantí.
La sortida serà a les 7:00 h des del Bar Nou. Arribada a les dotze i pesada.
A les 10:00 h
Ens trobarem a la plaça de s’Era Vella totes les persones que vulguin gaudir d’una
excursió amb carros, bicicletes o a peu al Parc Natural de Mondragó. Berenarem
tots plegats (cadascú ha de dur el seu berenar). Vos hi esperam.
DiVEnDREs 10 D’AGost
A les 21:00 h
Repicarem les campanes, amollada de coets, donant així l’ensús a les festes de
Sant Roc 2007.
A les 21:30 h
Pregó de les festes de Sant Roc 2007 a càrrec de Mn. Jaume Serra,
rector d’Algaida, a la Plaça Sant Josep.
A continuació, Concert de la Banda Municipal de Música de Santanyí.
A les 23:30 h
Jinkama tenebrós.
Concentració damunt sa Plaça de Sant Josep. Hi podran participar a partir de 14
anys. (Veure programes apart)

DissABtE 11 D’AGost
A les 11:00 h
Exhibició dels cavallistes del poble. A sa Taulera (davant sa benzinera).
A les 16:00 h
Prova de GRUMEIX, ROQUER, I VOLANTI. La sortida serà des del Bar Nou. Arribada
a les 20.30 hores.
A les 17:00 h
Prova de resistència amb mobylettes. (Veure programes apart)
A les 18:00 h
Primer partit del iii torneig de Futbol Sant Roc 2007 entre els equips:
C. D. s’HoRtA – C. D. FERRioLEnsE
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 20:30 h
Inauguració de l’exposició de pintura i fotograies d’ARtistEs LoCALs al local
parroquial. Actuarà el gran cantaautor Jaume Anglada, net de Jaume Anglada.
A les 23:00 h
Verbena Jove amb els grups. 40 PRinCiPALs,  HoRRis KAmoi, i el grup jove
local REBEL CRowEs.
DiumEnGE 12 D’AGost
A les 9:30 h
Volta cicloturística. Concentració a la Plaça de San Josep. Es farà l’itinerari d’anys
anteriors. Quan acabi hi haurà berenar, per tots els participants.
DiumEnGE 12 D’AGost
A les 10:30 h
Tirada al colomí. Ho organitza la Societat de Caçadors. A sa Taulera. (Vegeu
programes a part)
A les 18:00 h
Segon partit del iii torneig de Futbol Sant Roc 2007 entre els equips:
C.E. ALquERiA – C.E. sAntAnYi
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 22:00 h
nit d’espectacle, a la Plaça de Sant Josep.
Actuació del MÀGIC ADONIS SHOw.
Desilada de vestits de núvia i de nuvi, també de primera comunió dels anys 1960
i 1970, es premiarà a tots els col·laboradors. (Vegeu programes apart).
DiLLuns 13 D’AGost
A les 22:00 h
nit d’Havaneres
Actuarà el grup: VALLPARADis.
El grup Vallparadis en el seu ampli i variat repertori, està present la vella havanera
interpretada en gust tradicional, i l’actual que ens arriba aire fresc i participatiu,
sense oblidar els populars i alegres valsets, la cançó de taverna, així com la cançó
marinera en general. També hi haurà la tradicional cremada de rom.
A la plaça de Sant Josep.
DimARts 14 D’AGost
A les 21:30 h
sopar de sant Roc i Gran Verbena a s’Era Vella.
oRquEstA AumADRÀ.
Exhibició de ball esportiu de competició a càrrec de Catiana i Joan Miquel (equip
RIVMIC-STIL de l’acadèmia STIL DE CAMPOS).
I de Bàrbara Morlà i Miquel Serrano (equip RIVMIC DE PALMA)
A continuació actuació dels grups VEs- Hi tu, BAtuCADA s’EsCAnDoL (Santanyí)
i el grup KARRonYA.
Després anirem a veure sortir el sol a Cala Mondragò i a la tornada a s’Alqueria  
Blanca hi haurà berenar a la Plaça de San Josep.
Venda de tiquets del sopar als establiments i bars del poble.
DimECREs 15 D’AGost
A les 10:00 h
missA
Farem una celebració molt especial per a les parelles que aquest any 2007,
celebren les bodes de plata, i també els que fa cinquanta o mes anys que es varen
casar.
Després de la missa, “LA CoRAL DE LA tERCERA EDAD DE sAntAnYi” ens
farà gaudir de les seves veus, interpretant algunes de les seves cançons que en
tanta delicadesa, preparen amb gust i esforç. Rebeu del poble de S’Alqueria,
l’agraïment mes sincer per haver acceptat aquesta convidada.
Després hi haurà un petit refrigeri.
DimECREs 15 D’AGost
A les 16:45 h
Partit per al tercer i quart lloc del iii torneig de Futbol de Sant Roc 2007.
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 19:45 h
Gran inal del iii torneig de Futbol de Sant Roc 2007.
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 21:30 h
Gran Revetla de ball mallorquí a càrrec d’Els Revetlers, sonadors de jotes i
mateixes i Abeniara. A la Plaça de Sant Josep.
DiJous 16 D’AGost – FESTA DE SANT ROC
A les 10:30 h
missA solemne en honor a Sant Roc, presidida per Mn. Bartomeu Villalonga,
rector del Seminari menor: La missa serà cantada pel cor parroquial i interpretada
per un grup local el ball de l’oferta.
A la sortida festa amb xeremies, gegants i refresc pel poble.
Corregudes de joies per a totes les edats.
A les 17:00 h
JoCs inFAntiLs
DE QUAN SANT ROC FEIA CAMI
AMB ELS INFANTS DEL POBLE
VA APRENDRE TOTS ELS JOCS
I DANSES DEL MON.
Una fantàstica aventura d’esplai per nins i nines d’entre 0 i 120 anys, aventura
interactiva animada per Salvador Bonet Fernández de Can Marranxa, monitor co-
fundador del Club d’Esplai de Sa Calatrava de Palma, i l’actuació estel·lar d’una
colla de joves de s’Alqueria Blanca.
A les 22:00 h
unA GRAn nit DE tEAtRE
Posada en escena de l’obra: un, Dos, tREs i A VoLAR.
Autor i director: miGuEL FuLLAnA
L’èxit està assegurat.
Una vegada acabada la comèdia hi haurà FoCs ARtiFiCiALs i GRAn tRACA.
DissABtE 1 DE sEtEmBRE
sopar a s’Era Vella per a tothom que vulgui assistir. Hi haurà l’entrega de trofeus
de tots els guanyadors de la pesca. (Vegeu programes apart).
Així donarem per acabades les festes de Sant Roc de 2007
MOLTS D’ANYS I FINS L’ANY QUI VE!
VISCA SANT ROC I VISCA S’ALQUERIA!

 

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Sant Roc 2007

Aquí vos pos es llibret de festes de Sant Roc.  Així com vagin fent-se les diferents activitats i vagi tenit foros, les posaré per aquí.

 

 

 

 

 

 Sebastià A. Verger

D. V. 

[@more@]

 

 

 Portada: “Cisterna des Moli d’En Parra, data de l’any 1782, s’Alqeria Blanca”.
Foto: Guillem Bonet i Vidal

 

Sal·lutació 

Benvolguts curiablanqueres i curiablanquers i tots els que i arribau de llocs llunyans per compartir aquests dies d’estiu que inclouen les nostres festes  més populars. És un vertader plaer poder compartir amb tots els que els vengui de gust, aquests dies que realment no sabria expressar quin és l’encant especial que els envolta, però pareix com si entre tots entràssim dins un núvol de màgia allà on petits, grans i més grans, es donassin les circumstàncies per gaudir uns dels altres, i de tot el que tenim a l’abast. Ja sé que no és tot color de rosa, que les vides de tots estan plenes d’espines i roses, i a vegades pareix que es deixen notar més les punxades que ens dóna la vida, que no el perfum de tots els béns que tenim a mà i que no valoram prou, per això és necessària de tant en tant una relexió que encara que només sigui en la mirada sapiguem inclinar la balança a lo més positiu. Som un poblet petit, entranyable,  que servim de pas a molts de vianants, crec que és un goig pels que passen  fer-hi també una aturada. És ben rellevant les moltes de persones que ja han fet  el seu lloc d’estada entre nosaltres, també a elles els desig de tot cor, que siguin ben arribades.Per mi la festa de San Roc és un punt d’aturada dins el que és la rutina diària, és el motiu per sortir de casa, és l’ocasió per trobar-nos amb persones potser una vegada a l’any. Per tant de tots nosaltres depèn que sapiguem aportar la nostra il·lusió, la nostra part optimista i una pau contagiosa on intentem estar alegres tots plegats.Tenc un record molt emotiu per les persones que no poden sortir de ca seva, per les que sofreixen qualsevol tipus de malaltia  o simplement per les que no els ve de gust anar a festa, per totes elles una forta i sincera abraçada.També un record molt sincer,  pels que aquest any ja no celebren San Roc entre nosaltres. I…, deixau-me, que com a primer any que m’heu donat la possibilitat de dirigir-me  a vosaltres, vos manifesti molt especialment la presència que sent del meu pare dintre meu, que estic segura que d’allà on és, ell amb el seu somriure m’envia la força i l’empenta que necessit per tirar endavant i fer camí.Que per tots siguin unes festes ben alegres, i que ens serveixin per donar  més solemnitat si cap, a totes les que han de venir.Molts d’anys.                                                                           
Catalina Rigo
Regidora i delegada del batle a S’Alqueria Blanca
San Roc 2007

 

 EL NOM DE LES NOSTRES CASES
Cercant notícies i noms de cases actuals i antigues de les nostres places i carrers.
  La nostra Alqueria, baix del massís de l’extrem meridional de la Serra de
Llevant, i al redòs de Sa Penya Bosca, Es Puig Gros i el Puig de Consolació, tenint
el mar per catifa, s’aixeca senzilla i al mateix temps esplendorosa: S’Alqueria
Blanca.
  Conèixer la història  de cada poble o llogaret, es fa imprescindible, així
com entendre la manera de ser dels seus habitants. La tasca que m’he imposat es
conèixer les nostres cases, noms actuals i també recordar els noms antics.
  El dia de Sant Silvestre i Santa Coloma, el rei en Jaume d’Aragó l’any
1229, va conquerir Mallorca, entrant triomfant a la Ciutat de Mallorca. Poc temps
després, sotmesa tota l’illa, ordenà tot el territori, donant una porció de terrenys
als prohoms que li havien ajudat a la Conquista.
  El comte Nuno Sanç, rebé la vasta Alqueria Blanca del terme de Santanyí,
entre altres béns; dins l’Alqueria ha quedat ben arrelat entre els curiablanquers, el
nom d’es Contés. Ben prest aquests terrenys els donaren als habitants d’aquesta
zona que s’havien establert a petites porcions de terra perquè hi poguessin ediicar
una casa encara que fos rústic, conrear les terres, pasturar els animals, pagant
unes petites rendes o alous, com deien en aquells temps.
  Posat aquest exemple ja trobam la vasta Alqueria es dividia; l’any 1236,
Nicolau Pons tenia una extensió gran de terreny, l’any 1259 va establir part del
Rafal Contés a Pere Caldés; no és la meva intenció de fer estudis d’aquell temps,
però serveix per recordar alguns noms que veurem amb aquesta recerca.
  Aquesta tasca no és més que amor al nostre poble, coneixent algunes
arrels bens nostres.
  Així com va anar passant el temps, es va anar poblant i fent-hi cases ací
i enllà, l’any 1527 en força d’un testament del 18 de maig, irmant per Don Joan
Danús, Ciutadà de Mallorca i Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Era propietari
de quatre possessions dins el terme de Santanyí, entre les quals estava la Punta
de Porto Petro; es dedueix que s’Alqueria ja devia estar molt dividida(1) i s’hi
començava a veure una població més moguda, on trobam noms de compres i vendes
de inques amb noms que són noms propis i cognoms, alguns ja desapareguts;
en citarem alguns: Bramona, Bet, Bonet, Bover, Bruguera, Albert, Alegret, Carles,
Calders, Cardell, Danús, Estelrich, Frare, General, Jordi, Lampaias, Maimó,
Marquès, Mercader, Pons, Petró, Roca, Rigo, Rafel, Reina, Roig, Riera, Timoner,
Torrent, Valens, Vicens, Vila, Vidal, i molts d’altres que podríem anomenar (2).
  Ja en el segle XIII, està documentat un nucli de població, es Pou del Rei,
un molí fariner de vent damunt un puig, amb tots els seus ormeigs, que diuen que
és el molí documentat més antic de Mallorca (3).
  Devers l’any 1700, és quan va prendre força S’Alqueria, disminuït el
perill de corsaris (4).
  L’Arxiduc Lluís Salvador, en la seva visita a S’Alqueria que prenia cura de
tots els detalls, diu que té una població censada de 883 veïnats i 112cases a prop
de l’església, amb torre de defensa (5). La tradició ens ha deixat el nom Torre de
Can Corraler, de Can Timoner, de Can Barres, de Son Rossinyol i a més un Fortí.
  Amb aquest panorama presentat, començaré a fer lo que serà l’espigolada
de l’any 2007. Traçat del poble, és a dir un plànol, com a poble no existeix, però
la intuïció ens diu, i vist el fet de la visita de l’Arxiduc, totes les cases a prop de
l’església, i degut que l’Alqueria era una conluència de camins, no carreteres com
ara, alguns sols camí de ferradura; confrontava, el camí del Castell de Santueri,
probablement el camí de Pouet, el camí de Porto Colom, camí de Porto Petro,
Mondragó, camí de Calonge, camí del Pou del Rei i Sa Galera (6).
  Em fa pensar que el primer carrer de què tenim memòria seria el que no
passa, que hi ha darrera l’església on hi havia quatre cases.
  Mirant bé la part antiga, veurem que totes les cases tenen el traçat dels
camins, com el carrer Miguel de Cervantes, que seria el de Santueri o des Pouet,
el carrer Ramon Llull, seria el del Pou del Rei o de sa Galera.
  Per la festa de Sant Roc, vull aproitar la benevolència d’alguns
curiablanquers-res, dones i homes, de la meva edat, per fer l’espigolada, fent
ballar la memòria recordant el nom de les cases actuals i les que han canviat de
nom antic en lo possible.
  El nom d’Alqueria signiica cases de fora de la vila, així recordareu alguns
noms desapareguts, dins el carrer Ramon Llull, dues casetes desaparegudes, Ca
Madó Lluïsa Goieta, una altra aferrada a Son Llorenç, la va comprar l’amo En
Francesc de Son Llorenç per fer-hi una porxada per quan venia de Son Llorenç poder
guardar el bestiar i el carretó (8). Una altra casa també comprada per l’amo En
Francesc és Can Garerany que estava darrera, i hi entraven per un pas, lo que ara
és una cotxeria, a la plaça de General Franco, Can Xoxa, que ara ocupa una casa
nova, es pati de Can Corraler, que ara ha quedat descobert.
 
  El solar que ocupa Can Tomeu, cantó amb el carrer de Ses Palmeres, on hi
havia dues casetes que els hi deien Can Vellana, de la plaça de Sant Josep, amb
la reforma  va quedar molt endarrera, Es Racó. Aquest treball pareix la repetició
de l’espigolada de l’any 2001, però la idea és una altra. Vull recordar moltes de
les cases que ja vaig dir, a més de recordar les mateixes amb el nom en sortiran
d’altres dins el mateix recorregut.
  Segons el conjunt de carrers, lo més antic pareix Sa Placeta de Ses
Rocasses, amb tots els seus racons, i el carreró que hi havia darrera l’església,
amb quatre cases, que hi havia, part antiga serà, carrer Ramon Llull, Es Pouet avui
Miguel de Cervantes, plaça General Franco, Plaça de Sant Josep, sense voler
llevar gens d’antigor, al carrer dels Molins, carrer de Porto Petro ara carrer de Sant
Roc, carrer de Sa Quintana o carrer de Sa Torre, si voleu tots molt antics.
sa Placeta de ses Rocasses
  Feta aquesta suggerència, partirem per la memòria de sa Placeta de
Ses Rocasses. Té una singularitat pròpia, encantadora, s’hi ha de caminar sense
pressa, el cos vos ho agrairà, mirant el conjunt, recordar que el nom li ve de
roques, el mateix nom ho indica, també pensar què era abans de estar asfaltada,
l’església assentada damunt les roques, tot eren roques, formant bassiots els dies
de pluja, com també l’aigua servida que tiraven els veïnats.
 
  Amb aquests detalls fa que mos haguem d’entretenir a mirar més els
detalls, les cases totes del mateix gust i el traçat, que tot té el seu primor.
  Recordarem que ha servit moltes vegades per actes d’entreteniment del
poble, com pugui ser una vetllada de glosadors, una comèdia o una verbena, i
recordar quan passava la processó, lo que deien processó curta que entrava pel
portal dels homes.
  Començarem per la casa Nº1, S’Ombra; ha agafat aquest nom per estar
a l’ombra de l’església, com totes les casetes d’aquest carrer que no passava
(9). Abans Cas Ferrer Coix, estava girada cap a l’església com totes les d’aquest
carrer que no passava.
Nº2. Can Llucia. Abans Ca l’amo en Tomeu des Molí. L’amo en Tomeu Llucia, tenia
una botiga i carnisseria, també una temporada tengueren s’estanc.
Nº3. Can Tomeu Llucia, casa moderna, no fa molt era un solar.
Nº4. Son Durí. Ca l’amo en Pere Rigo de Son Durí, casa reformada no fa molt
temps.
Ve una casa sense enumerar, Ca Ses Forasteres, eren dues germanes, varen
emigrar a Llucmajor.
Nº5. Can Manuel Fideuer, feia d’escolà, ara casa dedicada a plànols per a la
construcció.
Nº6. Can Xiscos, abans Can Pota.
Nº7. Ca Madó Bet des Forn.
Nº8. Ca sa Viuda d’en Rafel Ramon.
Nº9. Són dues cases, Can Joan Petit, Can Fideuer, abans Can Bossa. S’altra casa,
Ca na Miquela Barres, cases en runes, hi havia una torre de defensa.
Acaba sa placeta amb una porta de Caixa d’Estalvis Sa Nostra, on abans es
Ferrer Tribunal hi tenia la ferreria.
Nota: La meva intenció, de primer he de dir que es tracta d’una recordança, no
és un conjunt històric, sols recordar noms oblidats; així doncs vull seguir. Acabada
aquesta simpàtica placeta, agafarem el cap del il i veurem la Plaça General
Franco.
Plaça General Franco, abans de sant Josep
  Aquesta plaça, que forma part del traçat antic, és l’arribada del camí
que venia des de Santanyí; començava que pareix un carrer i es va eixamplant
ins arribar a l’església. No es gens arriscat dir que pel temps ha estat un lloc de
tradició festiva, encara que la plaça de Sant Josep hagi estat i és avui en dia,
degut al tragí, més festiva.
 
  Però aquesta plaça de què repassam els seus noms ha estat escenari de
moltes festes. Quan jo era nin, que tenia cinc o sis anys, que tenc record devers
l’any 1927 o 1928, es va fer la festa de l’Arbre, es varen plantar dos o tres arbres
al lloc on ara hi ha les palmeres, no varen ser de molta durada; consultant gent
major que jo, i se’n recorden molt bé, després feren molta festa. Llavonces, anàrem
a Santanyí i feren la mateixa festa plantant arbres a la plaça i  feren la festa de
l’Arbre.
  Altres festes en aquesta plaça; el ball dels quintos amb músics del poble,
en aquesta ocasió en el forn feien uns pastissos que els deien “rollets”, que anaven
enilats amb un il, feien uns manats que els fadrins regalaven a les al·lotes. Per
Sant Roc, hi feien un Ball, i el saig encantava les primeres ballades. L’any que
inauguraren la llum elèctrica, a més del ball feren molts de focs d’artiici incloses
les rodelles; més modernament, l’any 1983, varen fer l’esceniicació dels Reis.
Avui fer-hi festes es quasi impossible, degut al trànsit rodat, així mateix per la
festa dels Reis, hi fan el repartiment de joguines als nins amb gran participació de
públic, lo mateix el fogueró de Sant Antoni, per fer la torrada.
  Anem ara a recordar el nom de les cases:
Nº1. Can Parra, amb el seu pati, cisterna porxada i altres auberjons
Nº. Després ve una petita sortida de Can Vellana, Ca l’amo en Sebastià Vellana;
aquesta casa no tenia sortida al carrer, teniu un passatge, per darrera Cas Perillo,
i Ca Madó Biela.
Nº2. Cas Perillo, conserva el nom; hi ha posat un negoci.
Nº3. Ca Na Biela, n’hi havia que li deien des Tren, ara Can Canova.
Nº4. Can Tomeu, carnisseria, abans hi havia dues casetes que les deien Can
Vellana.
Nº5 Can Xoxa. Ca Madó Margalida Vellana, varen tenir un cafè després botiga de
vendre; també varen tenir una recepció de l’agència. Ara ca na Juanita Vallbona,
àlies des Forn.
Nº6. Ca l’amo en Toni Ramon, abans Ca l’amo en Nadal Blanca, ara Can Joan
Bet.
Nº7. Cafè Can Marc, l’amo en Marc de s’Aljub, abans de la reforma hi havia una
ferreria, davallaven amb uns escalons, li deien Can Pere de s’Aljub. Varen tenir sa
posada de S’Exclusiva.
Nº8. Oicina del Banc de Bilbao. Devers l’any 1935 hi havia un cafè que li deien
Can Brunet, després hi va haver una agència de Can Xina. Diu la tradició que
antigament hi havia un fortí.
Nº9. Una casa nova amb cotxeria, de Can Eulari,
Nº10-11. Ca l’amo en Toni des Forn, de la família Rigo. Forn molt antic se n’han
duites moltes reformes, es dediquen a Forn de pa i pastisseria, en temps passat
repartien el pa per les cases.
Nº11-11A-11B. Ca l’amo en Cosme des Forn. Feia d’ebanista, tenia molt bona
mà. Damunt la casa hi ha un pis on hi va viure Don Antoni Nebot, un vicari
porrerenc. El dia del Ram, quan predicava els dotze sermons, li va arribar la
notícia de que s’havia d’incorporar al servici militar degut a la guerra del Marroc.
El seu pare, des de Porreres, va venir a cercar-lo amb un carretó. Més tard en
aquest pis hi va haver una escola de nines.
Nº12. Ca l’amo en Sebastià Vicens. Es Ferrer Tribunal, ara la Caixa de Pensions
Sa Nostra.
Nº13. Es Bar Restaurant Nut. Abans Can Balutxo, més endarrera Can Joan Sans.
Nº14. Ca l’amo en Tià Bet; hi havia un cafè on hi feien, abans del butano, foc a
una xemeneia (10), ara Colmado Rigo, Can Miquel Gató.
Nº15-16-17. Carrer que no passa.
Ca l’amo en Toni Sabater, ara Can Canova.
Ca Madò Apol·lònia Gran.
Ca l’amo en Toni Ramon Vell ara Cas Cabrer.
Nº18. Ca l’amo en Sebastià “Fuster” perquè feien de fusters, tenien un estanc, ara
Can Llorenç Gra: Llorenç Rigo Vicens.
Nº19. Ca l’amo en Sebastià “Fuster”, també Can Tomeu Fuster, no feia de fuster
però en sabia, nomia Bartomeu Rigo Rotger, va fer d’escolà molts d’anys.
Nº20. Casa reformada, era Can Xoxa, tenien un cafè; fou l’estació de l’exclusiva,
quan l’any 1927 es va posar transport diari.
Nº21. Can Corraler, casa molt antiga, hi havia una torre de defensa; l’escriptura
està en llatí; en conserven un fragment dins un quadre.
Nº22. Casa junt a Can Corraler, Can Llorenç Barres i Madò Miquela Barres, de
cognom Llorenç Rigo, tenien dos ills. Varen emigrar a Amèrica. En Llorenç va ser
metge, en Joan Sito policia.
Nº23. Casa antiga molt endins del carrer. Can Guiem Bet.
Nº24. Ca Na Maria de Sa Punta, està reformada, estava més endins. Ara Can
Andreu de Sa Punta.
Nº25. Ca l’amo en Sebastià Rigo, àlies Parra, tenia una botiga, ara Can Pep
Fideuer.
Nº26. Can Carles, el nom més antic. Ca l’amo en Guiem Carles.
  Tots els veïns d’aquesta plaça, veuran amb just el propòsit de fer aquesta
recerca de noms, alguns desapareguts, però romandran dins la memòria d’un
temps gloriós de la nostra història.
Plaça de sant Josep
  Repassarem ara aquesta plaça, el centre del poble: un grup de cases
antigues o renovades, la parròquia majestuosa, una bona escalinata d’on es
divisa tota la plaça que ha tengut diversos noms populars: “la plaça dels arbres”,
tots desapareguts, després s’hi sembraren els pins, que s’han fet molt bons, que
conviden a prendre la fresca a la seva ombra. Altre nom, maldament no tengués
molt de seguiment, és el de “plaça dels porcs”, on s’hi pesaven els porcs, tres pals
i una palanca a on posaven la romana fent palanca alçaven el porc; parlant amb
un curiablanquer, molt bé em deia lo ben alerta que estaven els amos mirant la
caiguda de la romana.
  D’aquesta plaça direm que ha estat ben bullosa. S’hi han fet moltes
vegades els Reis, comèdies de tota mena, comèdies costumbristes mallorquines per
aicionats del poble, per exemple: “En Llorenç mal cassadís”, “Na Gertrudis du els
calçons”, “Sa Madona du es maneig”. Més modernament per la festa de San Roc
s’hi fa la revetlla i altres entreteniments, també comèdies de comediants venguts
d’altres indrets. El dia de Sant Roc després de la Missa Major, amb gran animació,
s’hi fa una berenada on hi participa tot el poble presidit per les autoritats.
  Des de no fa molt de temps, els dimarts s’hi fa un mercat de verdures,
fruita i molta varietat de gènere.
  Altres coses podríem dir, que molts se’n recordaran, però anem ara a
recordar el nom de les cases.
Nom de les cases:
Nº1 i 2. Son Pons, Ca l’amo en Miquel, i l’amo en Sebastià Pons. Casa Moderna
aixecada damunt un solar que estava envoltat de paret de pedra amb terra de
call vernell, a redols pareixia tàpia, per damunt hi creixien herbes; el dia de Sant
Antoni, el temps de les beneïdes molts de joves s’hi asseien damunt.
  Ve després la Placeta des Cup, la numeració forma part de la plaça
de Sant Josep. Alguns curiablanquers que sempre tenen acudits li han posat sa
“placeta des quesito” per la forma triangular.
Nº5 Sa Rectoria. Esbucada i reconstruïda damunt l’antiga que havia estat
reformada, per un desnivell que tenia, ja feta damunt una altra més antiga que diu
la tradició que formava part del corral de Ca S’Escolà que donaren a l’església
per aquest i. Quan es feu l’inventari dels béns de l’església de l’any 1906. Bolletí
del Bisbat, diu: “Domus Vicarialis cum horto adjunto”; vol dir que la Rectoria tenia
un hortet.
Nº6. Sa Tancassa, abans sa posada de Sa Tancassa, abans li deien Son Ramon,
també n’hi havia que li deien de n’Antiga, per estar emparentats.
Nº7. Can Bielot, també Ca Sa Madona de Consolació, Francisca Caldentey Antic,
casada amb en Sebastià Bonet Estelrich +. Estaren a Consolació de donats 18
anys, família que ha tancat la dinastia de Donats de Consolació.
Nº8. Son Ramon, abans Can Bielot.
Nº9. Es Racó, casa nova; abans de la reforma Es Racó estava molt més endins.
Just a la porta d’entrada hi tenien una escaleta, on hi havia una barberia.
Nº10. Can Reieta, nom molt antic, ara es dedica a exposició. És una galeria d’art
sols d’exposicions.
Nº11. Can Rafel Estelrich, obra nova, abans Can Reieta, en els baixos hi ha un
negoci de compra i venda de inques (llogada).
Nº12 Ca Na Maria Estelrich Cifre, àlies Bernadina, casa reformada i engrandida,
abans Ca l’amo Andreu Reieta.
Nº13 i 14. Can Barres. Casa senyorial; forma part de l’antigor de l’Alqueria, amb
la torre de defensa; diuen els historiadors que la construcció data de l’any 1586.
Més tard tengué una reforma. Pertany a la família Rigo, els propietaris de Can
Barres. Seria de la família dels germans Onofre i Jaume Rigo (11).
Nº15-16-17 i 18. Pallars, païsses i porxades de Can Barres, ara convertit en cases
i pisos.
Nº19. Cas Cabo Rigo, nom que ha perdurat de quan aquest feia el servici militar;
d’oici picapedrer.
Nº20. Es Bar Nou, abans Na Xot, abans Ca l’amo en Llorenç caminer, de cognom
Vicens. Tenia botiga, també es dedicava al comerç de fruits secs.
Nº21. Can Blanca. Tenia una sortida per darrera, al passadís que va a Sa Placeta
de Ses Rocasses.
Nº22. Sa Granja Pons, de la família Pons de Can Xorret.
Nº23. Can Sabater, casa que té sortida per darrera; en aquesta casa hi va haver
el Sindicat, hi havia una botiga, no va ser de molta durada. Damunt, un despatx,
abans una barberia.
Nº24. El local, nom reconegut des de sempre. Alçat damunt un solar propietat de
l’església, comprat al prevere Don Rafel Rigo Vicens, de Can Sabater d’Aval, per
pocs diners pagats en sugragis (12). Aquest local d’Acció Catòlica ha donat molt
bon fruit a favor del poble.
Nº25. Església Parroquial.
La Parròquia ediicada damunt un solar de la capella vella; per engrandir-la
compraren un bocí de terreny a Pere Pons, a Gustí i una altra parcel·la a Joan
Rigo, i hi havia un pas que l’església quedaria lliure de veïnats.
  No estic preparat per fer una descripció de l’església, sols diré que és
d’estil Renaixentista Toscà, en forma de creu llatina amb una gran cúpula ben
adornada, admiració dels que la visiten; també conté una capella fonda, que li
diuen el Roser, i té dos campanars.
  Acabada aquesta referència de la Plaça de Sant Josep, falten algunes
notícies referents a l’església. A la mort del Bisbe Don Rafel Manso, per la
benevolència i l’amor que tenia a l’Alqueria Blanca, fundador de la vicaria i
nomenat el primer Vicari D. Gabriel Mora, en el testament deixa 100 lliures
mallorquines per fer objectes piadosos, sota el criteri del vicari, i va fer fer les
calaixeres, per guardar els ornaments i altres objectes de culte. Diu la tradició que
el fuster les va fer dins la mateixa sacristia, està feta en tres cossos, és una obra
d’art, i bon material, amb una llargària de vint pams.
  Parlant de donacions direm que el Bisbe Don Miquel Salvà Munar, en
1853, va regalar un Calze de plata (14).
Carrer de Ramon Llull
  Anteriorment Carrer Major, l’any 1888 se va canviar el nom; va costar al
poble canvar, jo encara he conegut gent que li deia es Carrer Major; pareix que
forma part del traçat antic.
  Aquest carrer ha estat l’escenari de moltes processons que donaven la
volta per davant Son Rossinyol, Ca l’amo en Simón Marranxa, dant la volta ins
a Ca Ses Monges, en aquest temps era un descampat, el dia del Corpus havien
escampat mata, murta i arbocera, que són plantes que encara que les trepitgin
fan la mateixa bona olor. A més a més, totes les cases treien els cossiols, fúcsies
i hortènsies, pel Corpus. Altres processons llargues: Dijous i Divendres Sants, les
cases obertes, canalobres de llautó i llumeneres enceses, el poble amb ciris encesos,
dins un silenci profund sols interromput pel càntic del “Miserere”, i el poble cantant
“Per nostra Passió Sagrada”; amb el poc renou que hi havia resplendia per tots
aquells contorns que encara que fos una cosa molt severa, se revestia d’una unció
espiritual que la feia una celebració simpàtica i alegre.
  Aquest carrer és molt irregular, amb els ses enfonys; forma part del traçat
antic, almanco les primeres cases; comença amb part de lo que era Cas Amitgers
de Can Barres (15).
Nº4. Ca na Lossa, nom que va dur la madona, que era de Campos, i hi va haver
una escola de nines; ara està en reforma.
Nº6. Es forn de Can Terrassa, forn i casa reformada, abans hi havia una altre forn,
més endins, que li deien Can Rafel Petit.
Nº8. Can Galerí.
Nº10. Ca Madò Llucia, donà nom als Llucies actuals; el seu home feia de
mercader.
Nº12. Can Fortunat, ara Can Blai; també dins aquest carrer que no passa hi ha
Ca l’amo en Tomeu Marranxa.
Altres enfonys i porxades de Can Barres.
Nº14. Casa nova: Es Serral, abans una caseta molt antiga, Ca Madò Lluïsa
Goieta, Lluïsa Rigo Pons.
Nº16. Ca Mestre Biel, casa molt antiga. El Dijous Sant, en passar la processó hi
sortia La Verònica.
Nº18. Can Beato, casa molt antiga, renovada. En unes excavacions trobaren
indicis d’enterraments molt llunyans.
Nº30. Ca l’amo en Pep Fideuer, eren dues cases, feia de fuster, també tenien una
premsa per fer ideus.
Nº32. Can Carraixet Vell, aquestes dues cases no estan alineades al carrer, fan
una entrada, on tenen porxades i altres corralets, davant Can Carreixet hi ha
habilitat un apartament.
Nº34. Can Salvador Marranxa, té un pis que li diuen s’escaleta; quan vivien al
camp, li deien Sa Possada.
Nº36. Son Rossinyol, antiga possessió, és la mateixa casa; quan la compraren els
Bonet i Rigo i Pons i Rigo de Can Marranxa, va ser engrandida; té una entrada
pel corral.
Nº38. Son Rossinyol, havia estat molt de temps escola de nines i després de
nins.
Nº40. Can Jaume Marranxa, Jaume Bonet i Pons. Casa nova. Ara Ca Na
Sebastiana de Can Sabater, Sebastiana Rigo Bonet.
Números impars:
Nº1. Despatx del forn i pastisseria Can Terrassa. Té una sortida davant Ca Madò
Bet des forn.
Nº3. Ca l’amo Andreu Blonquet.
Nº5. Ca els  Amitgers, abans Ses Cases Noves; va servir d’habitatge a les monges
quan feien el convent.
Nº7. Son Llorenç, casa que ha estat reformada, a principi del segle passat, l’amo
en Francesc de Son Llorenç, va comprar una caseta petita que hi havia allà on
ara hi ha el menjador per quan venia de Son Llorenç tenir on guardar el bestiar
i el carretó; la va reformar i a tenir cura de posar-hi l’any 1917; també l’amo en
Francesc va comprar unes cases que hi havia just darrera, on entraven el passatge
que no passava; li deien Can Gererany, va ser un motiu per poder engrandir la
casa (16).
  Venen després unes botigues i porxades que són de Can Beato. En el
cantó que dóna al Carrer Son Rossinyol, s’hi ha aixecat una nova casa, té la
façana al Carrer Son Rossinyol, segueixen un solar i la darrera casa.
Nº17. Ca Na Catalina Beata, abans ca sa viuda Madò Catalina Beata, abans
Ca l’amo en Jaume Carles. També n’hi ha que li diuen Can Jaume Llucia, Jaume
Rigo Rigo.
  Aquí donarem per acabada l’espigolada d’enguany. Si Déu ho vol
seguirem altres carrers, sempre començant per l’antigor, esper que sigui de gust i
que els curiablanquers-eres em sabran ajudar com sempre ho han fet.
  Serà respectar aquesta cultura popular, senzilla però ben viva, que ha
arribat ins als vostres dies i que ara, llevada aquesta cortina de davant la inestra,
hem vist els noms més populars d’aquestes tres emblemàtiques places i aquest
antic carrer del camí des Pou del Rei, encara que quedin més coses que poder dir,
però farem un esforç per endinsar-nos en tots els carrers amb els seus noms, i dur
el penó ben alat, com antigament a les processons.
 
  La tasca que vull fer és d’amor al meu poble, sempre amb un sentiment
patriòtic, en que la it encara es vegi llunyana
  Visca Sant Roc i per molts d’anys!!!!
  Estiu 2007
  Guillem Bonet i Vidal
 
 DissABtE 4 D’AGost
A les 16:00 h
Hi haurà la prova de pesca per a pitufos, infantils i juvenils. Sortida a les 16 hores
i arribada a les 20 hores. (Al Bar Nou)
DiumEnGE 5 D’AGost
Prova de grumeig, roquer i volantí.
La sortida serà a les 7:00 h des del Bar Nou. Arribada a les dotze i pesada.
A les 10:00 h
Ens trobarem a la plaça de s’Era Vella totes les persones que vulguin gaudir d’una
excursió amb carros, bicicletes o a peu al Parc Natural de Mondragó. Berenarem
tots plegats (cadascú ha de dur el seu berenar). Vos hi esperam.
DiVEnDREs 10 D’AGost
A les 21:00 h
Repicarem les campanes, amollada de coets, donant així l’ensús a les festes de
Sant Roc 2007.
A les 21:30 h
Pregó de les festes de Sant Roc 2007 a càrrec de Mn. Jaume Serra,
rector d’Algaida, a la Plaça Sant Josep.
A continuació, Concert de la Banda Municipal de Música de Santanyí.
A les 23:30 h
Jinkama tenebrós.
Concentració damunt sa Plaça de Sant Josep. Hi podran participar a partir de 14
anys. (Veure programes apart)

DissABtE 11 D’AGost
A les 11:00 h
Exhibició dels cavallistes del poble. A sa Taulera (davant sa benzinera).
A les 16:00 h
Prova de GRUMEIX, ROQUER, I VOLANTI. La sortida serà des del Bar Nou. Arribada
a les 20.30 hores.
A les 17:00 h
Prova de resistència amb mobylettes. (Veure programes apart)
A les 18:00 h
Primer partit del iii torneig de Futbol Sant Roc 2007 entre els equips:
C. D. s’HoRtA – C. D. FERRioLEnsE
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 20:30 h
Inauguració de l’exposició de pintura i fotograies d’ARtistEs LoCALs al local
parroquial. Actuarà el gran cantaautor Jaume Anglada, net de Jaume Anglada.
A les 23:00 h
Verbena Jove amb els grups. 40 PRinCiPALs,  HoRRis KAmoi, i el grup jove
local REBEL CRowEs.
DiumEnGE 12 D’AGost
A les 9:30 h
Volta cicloturística. Concentració a la Plaça de San Josep. Es farà l’itinerari d’anys
anteriors. Quan acabi hi haurà berenar, per tots els participants.
DiumEnGE 12 D’AGost
A les 10:30 h
Tirada al colomí. Ho organitza la Societat de Caçadors. A sa Taulera. (Vegeu
programes a part)
A les 18:00 h
Segon partit del iii torneig de Futbol Sant Roc 2007 entre els equips:
C.E. ALquERiA – C.E. sAntAnYi
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 22:00 h
nit d’espectacle, a la Plaça de Sant Josep.
Actuació del MÀGIC ADONIS SHOw.
Desilada de vestits de núvia i de nuvi, també de primera comunió dels anys 1960
i 1970, es premiarà a tots els col·laboradors. (Vegeu programes apart).
DiLLuns 13 D’AGost
A les 22:00 h
nit d’Havaneres
Actuarà el grup: VALLPARADis.
El grup Vallparadis en el seu ampli i variat repertori, està present la vella havanera
interpretada en gust tradicional, i l’actual que ens arriba aire fresc i participatiu,
sense oblidar els populars i alegres valsets, la cançó de taverna, així com la cançó
marinera en general. També hi haurà la tradicional cremada de rom.
A la plaça de Sant Josep.
DimARts 14 D’AGost
A les 21:30 h
sopar de sant Roc i Gran Verbena a s’Era Vella.
oRquEstA AumADRÀ.
Exhibició de ball esportiu de competició a càrrec de Catiana i Joan Miquel (equip
RIVMIC-STIL de l’acadèmia STIL DE CAMPOS).
I de Bàrbara Morlà i Miquel Serrano (equip RIVMIC DE PALMA)
A continuació actuació dels grups VEs- Hi tu, BAtuCADA s’EsCAnDoL (Santanyí)
i el grup KARRonYA.
Després anirem a veure sortir el sol a Cala Mondragò i a la tornada a s’Alqueria  
Blanca hi haurà berenar a la Plaça de San Josep.
Venda de tiquets del sopar als establiments i bars del poble.
DimECREs 15 D’AGost
A les 10:00 h
missA
Farem una celebració molt especial per a les parelles que aquest any 2007,
celebren les bodes de plata, i també els que fa cinquanta o mes anys que es varen
casar.
Després de la missa, “LA CoRAL DE LA tERCERA EDAD DE sAntAnYi” ens
farà gaudir de les seves veus, interpretant algunes de les seves cançons que en
tanta delicadesa, preparen amb gust i esforç. Rebeu del poble de S’Alqueria,
l’agraïment mes sincer per haver acceptat aquesta convidada.
Després hi haurà un petit refrigeri.
DimECREs 15 D’AGost
A les 16:45 h
Partit per al tercer i quart lloc del iii torneig de Futbol de Sant Roc 2007.
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 19:45 h
Gran inal del iii torneig de Futbol de Sant Roc 2007.
Al camp de futbol Sa Taulera
A les 21:30 h
Gran Revetla de ball mallorquí a càrrec d’Els Revetlers, sonadors de jotes i
mateixes i Abeniara. A la Plaça de Sant Josep.
DiJous 16 D’AGost – FESTA DE SANT ROC
A les 10:30 h
missA solemne en honor a Sant Roc, presidida per Mn. Bartomeu Villalonga,
rector del Seminari menor: La missa serà cantada pel cor parroquial i interpretada
per un grup local el ball de l’oferta.
A la sortida festa amb xeremies, gegants i refresc pel poble.
Corregudes de joies per a totes les edats.
A les 17:00 h
JoCs inFAntiLs
DE QUAN SANT ROC FEIA CAMI
AMB ELS INFANTS DEL POBLE
VA APRENDRE TOTS ELS JOCS
I DANSES DEL MON.
Una fantàstica aventura d’esplai per nins i nines d’entre 0 i 120 anys, aventura
interactiva animada per Salvador Bonet Fernández de Can Marranxa, monitor co-
fundador del Club d’Esplai de Sa Calatrava de Palma, i l’actuació estel·lar d’una
colla de joves de s’Alqueria Blanca.
A les 22:00 h
unA GRAn nit DE tEAtRE
Posada en escena de l’obra: un, Dos, tREs i A VoLAR.
Autor i director: miGuEL FuLLAnA
L’èxit està assegurat.
Una vegada acabada la comèdia hi haurà FoCs ARtiFiCiALs i GRAn tRACA.
DissABtE 1 DE sEtEmBRE
sopar a s’Era Vella per a tothom que vulgui assistir. Hi haurà l’entrega de trofeus
de tots els guanyadors de la pesca. (Vegeu programes apart).
Així donarem per acabades les festes de Sant Roc de 2007
MOLTS D’ANYS I FINS L’ANY QUI VE!
VISCA SANT ROC I VISCA S’ALQUERIA!

 

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.